Descobert casualment l'any 1974, durant les obres d’ampliació del camí que actualment pren el nom de carrer del Forn Romà. L’excavació va ser duta a terme pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona.
Es tracta d’un forn vertical d’una sola cambra d’ 1,98 m de llargada per 2,05 m d’amplada, del qual es conserva la cambra de combustió amb la boca i la graella. Presenta una planta quadrada amb un pilar central que sustenta la graella. L'accés a la cambra es realitza per una boca circular lleugerament aplanada en el seu costat inferior (0,9 x 0,84 metres).
Per les troballes fetes en l'excavació, s'ha proposat que aquest forn estava dedicat a la cocció de material constructiu (imbrex) com les teules de forma corbada (imbrices) i les teules de forma plana (tegulae), havent-s'hi trobat també la vora d'alguns fragments de ceràmica comuna apreciem que també servia per a coure ceràmica d’ús domèstic.
L'estat de conservació del forn és bo, donat que es va restaurar i protegir amb una sòlida estructura d'obra. Cal creure que la resta del jaciment, però fou malmès, en major o menor grau, durant els treballs d'urbanització de la zona.
Devia situar-se als voltants d’un nucli de població que el dia d’avui encara no s’ha localitzat. Aquest, es localitzaria prop del pas de la Via Augusta, via pròxima al municipi de Sant Miquel de Fluvià i que feia d’eix vertebrador de tot el territori en època romana.