La font de Sant Miquel, primitivament, fou una petita cavorca oberta a la roca, a la falda de tramuntana del bosc de Can Nofre el qual es troba en gran part estès pel petit turó que separa la població, de la riba esquerra del Fluvià.
Als finals del segle XIX, es protegí amb una mena de porxo de pedra força ben escairada unida amb morter, construint-se al davant, una plataforma rectangular i als seus costats, uns bancs de mà d'obra per a descansar-hi. L'accés a la font es fa mitjançant una escala de bastants graons que uneix el camí de baix a la plataforma.
L'aigua es veu caure en degotalls i regalims de la viva roca coberta de verda molsa que, amb el temps, obrí regatells per on discorre i conflueix, recollint-se en un canó del qual raja constantment.
A sota del raig hi ha una mena de pica semicircular, amb un engraellat on es posen els cántirs o ampolles per a omplir-los. L'aigua que mana ès conduïda primer, a un abeurador públic pel bestiar i després al safareig del poble fet de nou i recobert en temps de la segona República.