La font, primitivament va ser una petita cavorca oberta a la roca, a la falda de tramuntana del bosc de Can Nofre, el qual es troba en gran part estès pel petit turó que separa la població de la riba esquerra del riu Fluvià.
A finals del segle XIX, es protegí amb una mena de porxo de pedra força ben escairada unida amb morter, construint-se al davant, una plataforma rectangular i als costats uns bancs de mà d’obra per a descansar-hi. L’accés a la font es fa mitjançant una escala amb bastants graons. L’aigua es veu caure en degotalls i regalims de la viva roca coberta de verda molsa que, amb el temps, ha obert regatells per on discorre i conflueix, recollint-se en un canó del qual raja constantment. Sota del raig, hi ha una mena de pica semicircular, amb un engraellat on es posen els càntirs o ampolles per a omplir-les. L’aigua que sobra és conduïda, primer a un abeurador públic pel bestiar i després al safareig del poble, que es va fer de nou en temps de la segona República.